Esta crònica ens l’ha enviat la nostra companya Xelo, i m’ha emocionat tant, que vos la passem tal qual. Ull a tots i totes que ens hi ha llançat el guant, a veure si algú s’anima a crear la secció popular del triatló-Garbí.
Gràcies pels teus consells Xelo, eres una campiona!!
CRONICA PER XELO
El dissabte, 22 de maig de 2010, vaig participar en el XI Triatló de Cullera, amb una distància sprint de 0,750 km (natació) / 20 km (bicicleta) / 4,200km (carrera).
A les 8h. a recollir els dorsals, colocar-los, entrar bici i material en boxes; et marquen amb el teu nombre de dorsal al braç i a la cama. Com és la primera vegada que participe en esta modalitat, no us podeu imatginar el nerviosisme per no oblidar cap cosa: sabatilles de correr, ulleres, sabatilles de bici, casc, calcetins, ulleres de natació,……i quan et donen la bossa, chip per a el turmell, dorsal per a la bici, dorsal en paper que deus preparar amb una goma per a quan isques de l´aigua posarte-lo a la cintura(darrere en bici, davant en carrera) ; el casc passat avans de agafar la bici, i no te´l lleves fins que la deixes……. l’agobiament és molt estressant. A tot aixó, ja són les 9,20h., cridá per megafonía per a baixar a zona per a l´ eixida de natació. Uf!!!!
Andrés diu que hi ha que escalfar, sí, sí, però no m´han deixat, no he tingut temps, ja portava 2 hores de presses i carreres……..
Totes preparades amb el seu neopré, menys jo clar està. L´aigua està molt gelada !!, em deia alguna…( el que em faltava…). 9,40h. tró d´eixida, totes a correr dins l´aigua fins a tirar-se, i efectivamente, s´em talla la respiración del fred i no puc nadar (pulsacions a tope), una onada per damunt, mes nerviosa encara; només havia anat 4 dies a la piscina però pareixia que no havia nadat en la meua vida. L´única cosa que pot succeir és que isca la ultima i això ja ho donava per segur abans de començar, així que avant; ho intente d´esquena i ja tranquil.la passe a nadar a crol, però ja no veig a ninguna, estaven, com a poc per la segona boia .
Com diu David: “ca u ho passe”. Isc la ultima ( les barques de l´organizatció animant-me i el meu fill menut preocupat per si no em tornava a veure), amb una diferència de 13 minuts de la primera i de 8 minuts de la que havia eixit la penultima. Tota una «odissea», però al posar els peus a terra retorne a la tranquilitat, ara ja no queda res, vaig pensar.
Faig la transició amb calcetins i tot. Totes em portaven una volta de bici (eren 4 voltes al mateix circuit, amb moltes redones i canvis de sentit ), però poc a poc vaig recuperar posicions, per a aproparme en la classificació, no el que haguera pogut en un circuit més llarg i sense tantes redones on tens que frenar. Després,la segona transició, sense problemas, i en la carrera, he anat acurtant un poc més, amb bones sensacions. Es que després de la natació, açò no és res!!!!!!!!
Una cosa tinc clara, i és que la natació hi ha que preparar-la amb més temps, millorar les técniques, nadar en el mar cap a dins, assajar-ho moltes vegades; la capacitat física la tenim tots els que correm llargues distàncies, però no es prou. Encara que pensant-ho bé, la millor forma de véncer eixe temor , serè fent algun triatlón més, no?
És el meu primer triatló i us podreu imatginar la gran satisfacció que senc en estos moments. He acabat un TRIATLÓ!!! Tot és motivació i bona forma física.
I a més, he fet podium: TERCERA VETERANA.
He gaudit d´un bon dia a Cullera.
Anime al club per a que formem grups per a esta modalitat, que és molt divertida.
Mireu quin reportatge fotogràfic m´ha fet el meu fill Miguel !
XELO
20 Comentarios