Xelo ens envia una crònica, Gracies Xelo!!!, impressionant, us recomanem que la llegiu, se me posen els pels… tan sols dir que Xelo que es una gran campiona i amb este triomf que la converteixen la segon millor duatleta d’Espanya en el seu grup, a mes es una gran persona i gran esportista, ara us deixem amb la crònica, un fort aplaudiment per Xelo!!!
XELO MAS SUBCAMPIONA D’ESPANYA DE DUATLÓN
El cap de setmana passat es van celebrar a Águilas (Múrcia), els Campionats d’Espanya de Duatlón. El diumenge 6 de maig, al matí es van disputar les categories paraduatlón,elit i grups d’edat femenins. A les 9:50h a càmera de trucada, moment d’inquietud i una mica de nervis, i més tractant-se d’un campionat nacional de distància olímpica. Important saber regular la força en els tres segments, perquè aquestes competicions són tan ràpides com un sprint, i des del primer km la tendència és sortir com si d’una carrera curta es tractara, i això es paga després.Les distàncies van ser, 10km en la primera carrera, seguits de 40km amb bicicleta, i altres 5km de carrera per finalitzar.
Erem 40 xiques. A les 10:05h, estem «a l’ordre del jutge»(sempre diuen això 2 segons abans de donar la sortida), i immediatament sona la botzina; i com sempre,una sortida espectacular,rapidíssima. En el km 3 vaig decidir agafar el meu ritme bo, el que m’anava a permetre sentir-me forta en la resta de la prova, doncs encara faltaven 7km de carrera, amunt i abaix, 4 voltes al mateix circuit, i tota la resta. Em sentia molt bé, i a més d’anar passant a xiques, la sorpresa va ser que, ja en el primer segment vaig fer 2 minuts menys de l’esperat. Passe per T1 a agafar la meva bici, i ara calia donar 6 voltes a un circuit trenca-cames, a dalt i a baix contínuament, i que a més es va vore endurit pel fort vent. El segment bicicleta és en el qual millor em sento , per la qual cosa havia de donar-ho tot.
Finalitzats els 40km, passe a la T2, deixe la bici, canvie de sabatilles i pense que només falta córrer 5km, així que els dos primers són perquè les cames responguen, i després a pujar el ritme. Aquesta vegada vaig notar menys pesades les cames, per la qual cosa em van sortir bastant millor de l’esperat.
A 200m de l’arc de meta, on comença una alfombra blava i tot un decorat amb flors als costats, vaig sentir una gran alegria, no només pel temps que veia en el panell, menys de l´esperat sinó, més per lo be que anava a entrar. I a més, era segona en la meva categoria, o siga Subcampiona d’Espanya del meu grup d’edat !!! Medalla de plata en un nacional !!!
Tot això està molt bé, però el millor en aquest tri-esport és el bon ambient que hi ha. Cadascú sofreix més una disciplina que una altra, i per aquest motiu valorem tant
l´ ajuda moral en certs moments. La primera carrera la vaig fer amb Rocío i Celia, dues triatletes del Club Tragaleguas de Manises, molt alegres elles, que van fer que els 10km em semblaren més curts ; les tres juntes vam passar a la bici, on jo podia fer-los més curts a elles aquests 40km; això és gaudir d’una competició !!!
Puc dir que he entrenat dur per això precisament, per acabar amb bones sensacions una competició d’aquest tipus, per sentir-me satisfeta i amb ganes de continuar entrenant i fer-ne un altra.
I ara…a per els triatlons !!!
Xelo Mas
Sin comentarios