Crónica per BASILIO PIERA

FOTO Facebook ccelgarbi

Ací teniu l’emocionant crònica i me quede curt, ja que la “aventura” com se narra, crec que marca un abans i un desprès en els participants, ara queda celebrar i deixar en el record els moments de la “Gran aventura” que de segur quedaran per sempre en la retina i que va empapar d’emocions als participants, familiars i amics.

CRONICA MIM PENYAGOLOSA 2012, per BASILIO PIERA

“Calor, calor, calor y de postre….lluvia. Os dejamos la clasificación general de la MiM más dura que se recuerda”.

Así califica la organización de la MiM del 2012, como la más dura de las que se han celebrado …hasta la fecha.

63 kilómetros con un desnivel positivo de 3000 m no se pueden dejar para la improvisación, éramos conscientes de que íbamos a enfrentarnos a una prueba que por sus características nos iba a exigir mucho, por lo que durante estos meses intentamos prepararnos física y mentalmente bastante bien.

Por las predicciones del tiempo presagiamos que las temperaturas que se esperaban iban a endurecer la prueba, pero no hasta el punto que lo hizo.

En el kilómetro 35, ecuador de la prueba, el aspecto físico pasó a un segundo plano, estábamos todos fundidos, llevábamos 5 horas de carrera y nos quedaban 5-6 horas más por la parte más dura del recorrido.

La lucha verdadera pasaba a ser la psicológica, habíamos comido bien, habíamos controlado el ritmo, las pulsaciones, todo para llegar a este punto con reservas para afrontar la segunda parte del recorrido, pero el calor extremo nos había ido aniquilando poco a poco. Las dudas eran constantes, la idea de abandonar rondaba la cabeza cada vez con más frecuencia, nada nos ayudaba a no hacerlo. La mente nos empujaba a salir cuanto antes de aquel infierno.

Llego el momento crucial, el momento en el que cada uno de nosotros exprime su mente para extraer todo lo positivo que hay en ella y que el sol y el calor habian eclipsado. En ese momento teniamos que maximizar todo lo que merece la pena para seguir luchando. Es en ese momento es cuando piensas en los tuyos, en todo el sacrificio que has hecho para llegar aquí, en tus compañeros, en ti, y sobre todo en el soporte que te has llevado desde el punto de partida en forma de ánimos de tus compañeros y amigos. Piensas que no te puedes defraudar, no puedes defraudar a la gente que te apoya, no puedes echar por la borda tanto sacrificio. Es entonces cuando materializas todos los ánimos que has recibido. Es entonces cuando nos acordamos de tres palabras de nuestro compañero Agustín: FUERZA, DETERMINACION y SUERTE.

La determinación hizo que sacáramos la fuerza de donde no la teníamos y la suerte se convirtió en el Km. 45, en una nube que tapo el sol y que nos regalo una fina lluvia que nos permitió terminar la prueba.

63 kilómetros dan para mucho, para disfrutar, para sufrir, para reír, para llorar, pero sobre todo para experimentar una aventura única,(ya nos lo anticipo nuestro amigo Juanma, la MiM no es una carrera es una aventura),en la que el triunfo individual de cada uno de nosotros ha supuesto el triunfo del colectivo y de los pilares básicos de esta historia: la amistad, el deporte y la naturaleza. Hemos conseguido un nuevo reto, ahora nos quedamos con la ilusión de que el año que viene os unáis a esta aventura…

Destacar la organización perfecta, la gente de la comarca y de los pueblos por donde pasa la carrera volcada con los corredores, el recorrido precioso, ambiente festivo durante toda la carrera. Y sobre todo queremos felicitar a nuestro compañero Pepito Yerbes, que nos ha dado una lección de optimismo, pundonor y superación cum laude. Ole tus h….. Pepito¡¡¡¡

Once Garberianos hemos terminado la MiM, enhorabuena a todos y a vosotros gracias a todos por vuestros ánimos y soporte, un trocito de esta MiM es vuestra….

1. VELLÓ BERTOMEU, JOSÉ EMILIO 8.41.09

2. Castellà Garcia, Ximo 10.01.37

3. PIERA MARTIN, BASILIO 10.46.19

4. novell gavilá, javier 10.59.20

5. YERBES LLORENS, JOSE 11.11.15

6. PASCUAL MAFE, JORDI 11.11.15

7. Climent Martinez, Francisco Jose 11.11.16

8. PASTOR GINER , KIKO 11.11.16

9. CASTELLO CASTELLO, JOSE PASCUAL 11.25.42

10. BORJA ALBI, LUIS 12.06.38

11. MORENO MATAIX, SERGIO 12.18.17

Crònica i classificacions, per DAVID PARDO

Foto muntatge, per XELO MAS

El pasat dissabte 12 de Maig va tindre lloc a Puçol la sisena edició del triatló de Puçol, on va també coincidir amb el campionat d’Espanya de Triatló universitari i el Ranking de Triatló de la federació.

El C.C. El Garbí va tindre una bona representació amb sis triatletes que van representar el nostre Club, on cal destacar els pòdiums de Xelo Mas en categoria V2F i no pot començar de millor forma en el Ranking Triatló, també Francisco Grau  va ser el tercer en la categoria V3M i obté classificació per al Ranking Triatló. Destacar a Adrian Mompo que va fer un gran triatló i va ser el segon en el segment de natació amb un gran temps, i es que Adrian es un molt bo nedador que te una gran projecció en triatló, Petra, Trino i David van complir acabant sense problemes la proba.

La proba constava de tres segments en esta modalitat multi-esportiva, en primer lloc el segment de natació amb 750 metres, que va vorer retardada l’eixida 30 minuts, amb una bona mar i una temperatura de l’aigua que possibilitava que mes d’un triatleta s’evitarà posar-se el neoprè, circuit ben senyalitzat amb tres boies grogues, i control de xip a l’eixida de la sorra, els triatletes entrarem en boxes per fer la primera transició a bici, amb l’inconvenient de desfer-se del neoprè. El segment de ciclisme constava de 23 kma una sola volta i amb un vent prou fort en quasi tot el recorregut, esta competició permetia el “drafting” (anar a roda) i els que poguérem anar en grup feia mes descansat el segment gracies als relleus, finalment l’últim segment de 5 kmde carrera a peu, en un circuit pla de 2 voltes per primera línia de platja.

Satisfacció de tota l’expedició de la secció de Triatló del Garbí, en primer lloc per acabar la proba sense problemes i  els pòdiums aconseguits per Xelo i Paco.

Ací teniu un resum dels resultats dels triatletes del Garbí, en tots els segments, on cal destacar les posicions de cada proba, i en el segment de ciclisme esta inclosa el temps de les transicions.

Xelo ens envia una crònica, Gracies Xelo!!!, impressionant, us recomanem que la llegiu, se me posen els pels… tan sols dir que Xelo que es una gran campiona i amb este triomf  que la converteixen la segon millor duatleta d’Espanya en el seu grup, a mes es una gran persona i gran esportista, ara us deixem amb la crònica, un fort aplaudiment per Xelo!!!

XELO MAS  SUBCAMPIONA  D’ESPANYA DE  DUATLÓN

El cap de setmana passat es van celebrar a Águilas (Múrcia), els Campionats d’Espanya de Duatlón. El diumenge 6 de maig, al matí es van disputar les categories paraduatlón,elit i grups d’edat femenins. A les 9:50h a càmera de trucada, moment d’inquietud i una mica de nervis, i més tractant-se d’un campionat nacional de distància olímpica. Important saber regular la força en els tres segments, perquè aquestes competicions són tan ràpides com un sprint, i des del primer km la tendència és sortir com si d’una carrera curta es tractara, i això es paga després.Les distàncies van ser, 10km en la primera carrera, seguits de 40km amb bicicleta, i altres 5km de carrera per finalitzar.

Erem 40 xiques. A les 10:05h, estem “a l’ordre del jutge”(sempre diuen això 2 segons abans de donar la sortida), i immediatament sona la botzina; i com sempre,una sortida espectacular,rapidíssima. En el km 3 vaig decidir agafar el meu ritme bo, el que m’anava a permetre sentir-me forta en la resta de la prova, doncs encara faltaven 7km de carrera, amunt i abaix, 4 voltes al mateix circuit, i tota la resta. Em sentia molt bé, i a més d’anar passant a xiques, la sorpresa va ser que, ja en el primer segment vaig fer 2 minuts menys de l’esperat. Passe per T1 a agafar la meva bici, i ara calia donar 6 voltes a un circuit trenca-cames, a dalt i a baix contínuament, i que a més es va vore endurit pel fort vent. El segment bicicleta és en el qual millor em sento , per la qual cosa havia de donar-ho tot.

Finalitzats els 40km, passe a la T2, deixe la bici, canvie de sabatilles i pense que només falta córrer 5km, així que els dos primers són perquè les cames responguen, i després a pujar el ritme. Aquesta vegada vaig notar menys pesades les cames, per la qual cosa em van sortir bastant millor de l’esperat.

A 200m de l’arc de meta, on comença una alfombra blava i tot un decorat amb flors als costats, vaig sentir una gran alegria, no només pel temps que veia en el panell, menys de l´esperat sinó, més per lo  be que anava a entrar. I a més, era segona en la meva categoria, o siga Subcampiona d’Espanya del meu grup d’edat !!! Medalla de plata en un nacional !!!

Tot això està molt bé, però el millor en aquest tri-esport és el bon ambient que hi ha. Cadascú sofreix més una disciplina que una altra, i per aquest motiu valorem tant

l´ ajuda moral en certs moments. La primera carrera la vaig fer amb Rocío i Celia, dues triatletes del Club Tragaleguas de Manises, molt alegres elles, que van fer que els 10km em semblaren més curts ; les tres juntes vam passar a la bici, on jo podia fer-los més curts a elles aquests 40km; això és gaudir d’una competició !!!

Puc dir que he entrenat dur per això precisament, per acabar amb bones sensacions una competició d’aquest tipus, per sentir-me satisfeta i amb ganes de continuar entrenant i fer-ne un altra.

I ara…a per els triatlons !!!

Xelo Mas

El Ayuntamiento de Gandia, a través de los departamentos de Bienestar Social y Deportes ha colaborado con la Asociación Parkinson Gandia para organizar una prueba en la que cualquier persona que lo desee podrá participar pagando 1 euro de inscripción y aportando todos los kilómetros que pueda.

El evento se realiza a nivel mundial y se pretende alcanzar la  cifra de los 480.000 kilómetros, el equivalente de la distancia entre la Tierra y la Luna, para demostrar que si se ha podido llegar a la luna, también se podrá curar el Parkinson.

Los participantes que deseen acudir, deberán inscribirse in situ a las 9:00h, en la pista de Atletismo del Polideportivo Municipal de Gandia y se les hará entrega del dorsal correspondiente. A partir de ahí, cada participante aportará los kilómetros que pueda.

La prueba no es competitiva, se trata de sumar kilómetros para lograr el objetivo mundial de los 480.000km

Font: http://www.gentedelasafor.net/noticias/articulo-17448.html

El nostre company Paco Almiñana ha fet un vídeo clip promocional per a la propera edició dela Mitja MaratóCiutatde Gandia.

Estarà de forma permanent en la web dedicada a la Mitja de Gandia www.mitjagandia.org

A gaudir del gran treball !!!